Cercar
Història de la ciutat

La ciutat de Palma

Tradicionalment s'han volgut atorgar a Palma uns orígens prehistòrics, els quals l'arqueologia no ha pogut corroborar. El cert és que la ciutat neix oficialment com a fundació romana el 123 aC, a mans del general romà Quint Cecili Metel. El carrer de Sant Roc i el carrer de l'Estudi General foren els antics eixos del cardo i decumanus de la ciutat i a llur intersecció hi hagué el fòrum, punt neuràlgic de la ciutat romana. Per tant, l'àrea d'aquesta primera ciutat correspon a l'actual barri de l'Almudaina, la qual fou fortificada. Es conserva una porta d'aquesta muralla: la del carrer de l'Almudaina.

El període comprés entre els segles V i IX és conegut per la historiografia com el dels segles obscurs. Amb tot , d'aquest període es té documentada l'arribada d'una comunitat jueva a Mallorca, la qual romangué a Palma al llarg dels períodes successius de la història de la ciutat.

L'any 902 les Illes Balears foren incorporades a l'emirat omeia de Còrdova. En un principi la societat andalusí ocupà la ciutat romana, que ara prendria el nom de Madina Mayurqa. Al segle X es dotà la ciutat d'una xarxa hidràulica a partir de la canalització de l'aigua provinent d'una font (la font de la Vila), a sis quilòmetres dels murs de la ciutat. També es construí un alcàsser dins l'Almudaina. La ciutat sofrí un augment demogràfic important, fet que provocà el creixement de la ciutat més enllà de les murades romanes. Per aquest motiu, a principis del segle XI s'executà un ambiciós projecte que eixamplà considerablement la ciutat i l'encerclà dins una nova murada. Aquesta nova ciutat correspon al que avui denominam Ciutat Antiga. El 1114 es produí la ràtzia pisanocatalana que destruí bona part de la ciutat. Això no obstant, Madina Mayurqa es reféu fins que el 1229 les tropes del rei Jaume I conquistaren Mallorca.

La conquesta de l'illa per part del rei d'Aragó significa un abans i un després en la història de Mallorca i, per extensió, de les Illes Balears. És a partir de 1229, amb la creació del Regne de Mallorca, quan s'assenten les bases de la societat mallorquina actual: la religió, la cultura, les institucions, els costums, la llengua... Madina Mayurqa passà a denominar-se la ciutat de Mallorca. El 1249 s'organitzà tota l'illa a partir d'un gran municipi anomenat universitat. Les autoritats executives d'aquest nou govern foren denominats jurats. Ja al segle XIV, els jurats gaudiren d'un consell assessor que amb el temps es convertí en el Gran i General Consell. Durant l'edat mitjana i l'edat moderna la ciutat de Mallorca cresqué lentament dins els seus propis murs. L'assalt al barri jueu de 1391, l'assetjament dels pagesos durant la Revolta Forana de 1450 i les Germanies del 1521, en què pagesos i menestrals es feren amb el poder del Regne, són els fets bel·licosos més destacables, als quals es poden afegir episodis puntuals d'enfrontaments entre les diferents bàndols -el que avui en diríem lluites clàniques-.

El 1715 les tropes borbòniques del rei Felip V entraren a la ciutat, els jurats de la qual s'havien declarat a favor de l'arxiduc Carles. Aquest fet provocà l'aprovació del Decret de Nova Planta, en virtut del qual desapareixien les institucions civils que des del 1229 havien configurat el Regne de Mallorca. Es recuperarà el nom antic de Palma, que substituí el de la ciutat de Mallorca. Administrativament la ciutat s'organitzà a partir del model castellà. Es creà l'Ajuntament de Palma, el qual heretà la casa dels Jurats i del Gran i General Consell, amb el seu mobiliari, del qual destaca especialment la galeria pictòrica dels fills Il·lustres de Mallorca.

Durant la Guerra del Francès (1804-1814) Mallorca no fou escenari de cap camp de batalla, emperò això no vol dir que en visqués al marge. Palma esdevingué refugi de molts peninsulars. La ciutat s'omplí de gent de tota mena i condició. Malgrat aquest sobtat increment de població, Palma seguí creixent intramurs. Només ravals com Santa Catalina o el Molinar s'estenien tímidament. No és fins el 1900 que Palma aprovà el Pla Calvet d'urbanisme, a partir del qual la ciutat s'eixamplà molt més enllà dels seus murs defensius. El 1902 s'inicià l'esbucament de les murades, amb la qual cosa començà a eixamplar-se la ciutat, procés que només s'interrompria dramàticament durant els malaurats anys de la Guerra Civil. Cap a la dècada dels anys cinquanta del segle passat la indústria turística es desenvolupà amb força i arribà a ser el primer motor de l'economia illenca. Quan a finals dels anys setanta es recupera el sistema democràtic a Espanya, Palma ja és una capital turística immersa en un procés modernitzador i es torna a produir un important creixement urbà que s'ha allargat fins gairebé la primera dècada del segle XXI.

El cronista de la ciutat
Bartomeu Bestard Cladera


Data darrera modificació:30 de març de 2016

© Cultura Carrer de l'Almudaina 7-A. 07001 Palma (Illes Balears) Telèfon: 971720144 | Fax: 971716474 Correu electrònic: cultura@palma.cat