Cercar
Can Balaguer
Casal Balaguer - 886x285

Can Balaguer

El 2009 l'Ajuntament de Palma va iniciar la remodelació del Casal Balaguer, després d'anys de decadència d'un immoble que va ser durant molt de temps un dels més emblemàtics de la ciutat.

A més del seu indubtable interès arquitectònic, amb elements molt destacables, que van des de l'època medieval a la primera meitat del segle XX, no hem d'oblidar que l'Ajuntament va adquirir l'edifici gràcies a la donació de la família de Josep Balaguer Vallès.

Músic, empresari, col·leccionista i mecenes, Josep Balaguer (Inca 1869 - Palma 1951) va ser una figura clau per a la dinamització cultural de la nostra ciutat durant la primera meitat del segle XX. Nebot de l'afamat cantant d'òpera Francesc Mateu Nicolau (Uetam), Balaguer va ser mestre major de la Banda del Regiment d'Infanteria Regional de les Balears de 1897 a 1920, i va jugar un paper fonamental en la creació de l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears el 1947.

El 1927 Balaguer va adquirir aquest edifici a la família Blanes. Aviat hi va instal·lar un orgue de cambra semblant al que Walcker va presentar a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929. Aquest element, restaurat en el context de la rehabilitació, és sens dubte un dels seus grans atractius.

La col·lecció de Josep Balaguer és testimoni del seu amor per totes les arts, i no és estrany que, després de la seva mort, la família fes donació de l'edifici a Palma, amb la condició, entre d'altres, que s'hi instal·làs el Cercle de Belles Arts i que es respectàs l'estructura original de la casa. Aquesta donació es féu efectiva el 1965.

Història de l'edifici

En època medieval darrera illeta de la parròquia de Sant Jaume, on es troba el Balaguer, estava envoltada pel carrer de Sant Jaume, el llit del torrent de la Riera, el carrer de Can Serinyà, abans dit del Palmer, i una travessa que anava des de la raconada de Can Serinyà fins al carrer de Sant Jaume.

D'aquestes cases principals, dues tenien entrada pel carrer de Sant Jaume i, l'altra, pel del Palmer. La part de la Riera, zona conflictiva per les possibles inundacions i la brutícia que solia caracteritzar-la, estava ocupada per un hort en forma de vela llatina, tal com apareix descrit als documents que hi fan referència, i unes cases petites de poca importància.

A partir d'una primera adquisició (1450) d'unes cases majors al carrer de Sant Jaume -avui seu d'una fundació cultural-, els Santjoan amplien les seves propietats a la illeta, de manera que entre els segles XV i XVI en tenen la propietat de quasi tota, llevat de la casa que fa cantonada amb el carrer de Sant Jaume i l'actual carrer de la Unió, coneguda posteriorment com Can Puig del Rellotge, i ara seu d'uns grans magatzems.

La propietat a partir del segle XVII

Joan Sanglada Gual (-1637), donzell els anys 1629 i 1630, quan ja s'havia desviat la Riera i estava ordenada la plaça del Cap del Born, comprà els immobles per manca de successió directa dels Santjoan. Aquí, aquesta branca dels Sanglada hi estableix les seves cases majors, molt ricament moblades, com calia en una família del braç noble de Mallorca.

El seu fill, Mateu Sanglada i Sureda (-1669), donzell i cavaller de l'orde d'Alcàntara, manté l'hort, però converteix les cases petites en dues cotxeres contigües que treien porta a la citada plaça del Born, tal com es pot veure a la imatge del plànol d'Antoni Garau de 1644.


L'edifici actual

Mateu Gual-Sanglada i Truyols fou el que edificà l'actual edifici, unit a les seves cases majors, de manera que tenia dos portals; l'antic, pel carrer de Sant Jaume, i l'altre, mirant a la plaça del Born i a la del mercat.

A la seva mort (-1730), i després d'un important plet pels drets de fideïcomisos, les cases passaren a ser propietat del seu nét Josep Amar de Montaner i Gual Sanglada.

Posteriorment, a Isabel Montaner, esposa de Lluís de San Simón i Orlandis, la succeí el seu fill Jordi, que el 13 de març de 1872 vengué les cases que donaven al Born a Antoni Blanes Juan establint les condicions concretes en què s'havien de separar ambdues. Aquest edifici ja havia patit alguns canvis; una part del pati estava coberta i s'havien edificat les dues tendes i els estudis de la planta entresòl, tal com es pot veure al dibuix publicat a Die Balearen, a la part dedicada a Palma.

Rafel Blanes Tolosa signà acta de venda el 7 de maig de 1927 a favor dels germans Josep, Aina, Catalina i Francisca Balaguer Vallès. Francisca premorí als altres tres germans i, el 16 de maig de 1949, Aina i Catalina adquireixen la part de Josep. Seguint la voluntat d'aquest, donen a l'Ajuntament l'edifici el 15 de juny de 1951. Justament un mes després, l'11 de juliol del mateix any moria Josep Balaguer.

La rehabilitació (2009-2016)

El 2009 l'Ajuntament de Palma va recuperar la gestió de l'immoble després d'arribar a un acord amb el Cercle de Belles Arts, el qual tindria dret a utilitzar una part de l'espai, mentre que el consistori assumiria tota la despesa i la responsabilitat de la rehabilitació de l'edifici, com també la gestió de les seves col·leccions.

La rehabilitació de l'immoble fou a càrrec dels arquitectes Francesc Pizà, M. José Duch, Ricardo Flores i Eva Prats. Va ser una intervenció valenta i respectuosa, dins les possibilitats que oferia l'estat de l'edifici, molt degradat.

Aquest projecte va ser present a dues edicions de la Biennal d'Arquitectura de Venècia, els anys 2014 i 2016, i ha estat seleccionat a l'edició del premi internacional Mies van der Rohe 2015 i finalista a la passada edició dels premis FAD d'Arquitectura 2016.

El 2017 la rehabilitació va rebre el Premi Guillem Sagrera d'Arquitectura 2018.

Eixos de la intervenció

1. Es va respectar l'estructura general de l'edifici, el qual reflecteix la tipologia de la casa senyorial urbana de Palma, tal com es configura a partir del segle XVII, una tipologia que es manté a molts edificis fins avui.
2. Se'n va restaurar la planta noble respectant tots els elements que es podien salvar, com ara la fusteria, les xemeneies, els enteixinats. Aquí s'ha de fer una referència especial a l'orgue de cambra ubicat a la quadra paral·lela al carrer de la Unió.
3. Es varen reintegrar al pati els dos espais ocupats per les antigues botigues. Això va implicar la necessitat de crear una fonamentació consistent per a les columnes, amb el conseqüent reforç estructural dels arcs del pati.
4. Es varen recuperar les golfes, amb la seva unitat espacial característica.
5. Es varen refer quasi íntegrament les cobertes, amb un resultat molt impactant des del punt de vista arquitectònic.
6. Es va crear un nucli de comunicacions lateral amb l'objectiu d'assegurar les condicions necessàries per a la gestió d'emergències d'un edifici de pública concurrència.
7. Es va crear un espai de recepció a la planta baixa, amb un accés independent.
8. Es va habilitar com a cafeteria l'espai ubicat a l'entresòl, davall la gran sala d'entrada de la planta noble.
9. Finalment, també a l'entresòl, es varen recuperar les pintures murals medievals, característiques dels edificis d'aquesta època de la nostra ciutat.

Els nous usos del Balaguer

Amb la rehabilitació del Casal Balaguer, l'Ajuntament de Palma ha recuperat un edifici emblemàtic, amb la voluntat de convertir-lo en un nou espai per a la ciutat.

Per les seves característiques i la seva ubicació, l'immoble és perfecte per a explicar l'evolució de les cases senyorials de Palma, com també per a reunir, custodiar, investigar i posar en valor una part del patrimoni moble de l'Ajuntament. Aquest és l'objecte principal del seu programa funcional. La planta noble es dedica xclusivament a aquesta funció.

Com a complement, a la planta baixa i l'entresòl, l'edifici ofereix espais d'interpretació relacionats amb la seva història, contextualitzant-la dins l'entramat urbà; hi oferirà, també, un servei de bar i llibreria.

A la planta porxo hi ha un centre de documentació auxiliar a l'entorn del patrimoni, i un espai educatiu amb recursos pedagògics, des del qual es coordinen programes de mediació en aquest camp. Una part important d'aquesta planta és la seu del Cercle de Belles Arts, d'acord amb la voluntat de la família Balaguer.

Finalment, a la planta superior, s'hi ha situat una aula per a la realització de conferències, tallers i altres tipus d'activitats, també vinculats al camp de la gestió del patrimoni.

La museïtzació de la planta noble

Al primer pis del Balaguer es reconstrueixen alguns dels espais característics de la zona pública d'una casa major de Palma, concretament la sala gran d'entrada i les quadres que es disposen a l'entorn del pati central. En aquests àmbits es reconstrueix una cambra barroca amb la seva alcova, una sala de música, un saló d'influència francesa, un menjador del segle XIX, la galeria d'un col·leccionista molt aficionat al modernisme i una sala del primer terç del segle XX.

Per a dur a terme aquest programa s'han seleccionat mobiliari i objectes d'art procedents del Fons Balaguer i d'altres fons municipals, com Can Morell. Així, la notable col·lecció de pintura de Josep Balaguer, amb el seu important fons d'Antoni Gelabert, vendrà completada amb peces adquirides al llarg de la història per l'Ajuntament de Palma, en un recorregut representatiu de l'evolució de la pintura i les arts sumptuàries de Mallorca. El conjunt es veurà ampliat amb el generós dipòsit de peces procedents de col·leccions privades i d'altres institucions illenques.

Amb aquesta actuació l'Ajuntament de Palma vol crear un dels elements fonamentals del que serà en un futur un museu d'història en xarxa, com a eina imprescindible per a contribuir a la gestió del patrimoni històric de la nostra ciutat.

La casa possible  -  Exposició permanent

Planta noble
Horari:
    De dimarts a dissabte, de 10 a 19 h
    Diumenge i festius, de 10 a 15 h
Entrada gratuïta



Altres dades d'interès:

Can Balaguer

www.palmacultura.cat


Adreça
Carrer  de la Unió, 3
07001 Palma (Illes Balears)
Vegeu Google Maps Vegeu Google Maps
Dades de contacte
Telèfon: 971225900 - 1727

Correu electrònic:

canbalaguer@palma.cat



Galeria multimedia
Imatges
Sala d'entrada Sala Lluis XV

Data darrera modificació: 26 de juny de 2018

© Cultura Carrer de l'Almudaina 7-A. 07001 Palma (Illes Balears) Telèfon: 971720144 | Fax: 971716474 Correu electrònic: cultura@palma.cat